La història comença quan un peregrí esta fent el camí de Santiago i es troba amb un vell amic, poc després proclamat comte de Galícia. El comte Felip va convidar al seu amic ”Jose el Peregrí” als seus nous terrenys que havia unificat amb la comtessa de Sevilla .
Gràcies a això es va crear el nou regne de Granada que estaria dirigit per Felip de Galícia i per Catalina de Sevilla. Vivien en un palau on més tard naixeria la filla de la comtessa que es deia Isabel, era filla única, cosa que no agradava a la comtessa per volien tenir un fill mascle, però Felip va dir que no, que ell ja en tenia prou amb el que tenia. Catalina ho va deixar córrer. Més tard passaria alguna cosa insòlita.
Felip i Catalina estaven junts però no s’ havien casat, per tant s’havia de celebrar la cerimònia de casament, Catalina va demanar consell a la seva germana Antoñita de Sevilla i Felip va demanar consell al seu amic Juan,que era peregrí però abans havia de comprar el dinar i les teles. Van anar al mercader de confiança, Gastón. Una vegada comprat tot el dinar i totes les teles necessàries per la cerimònia , la dama va fer el vestit a la Catalina. Després d’això es va celebrar la cerimònia d ‘en Felip .Els que hi havia presents en aquell moment, eren tant familiars com amics dels dos. Així va ser com Felip i Catalina es van unir en matrimoni, van fer un nou castell a l’antiga Madrid. Així va ser com
Catalina i Felip van unificar terrenys, per tant eren molt poderosos en aquest sentit.
Felip va comunicar-se amb el seu amic Juan que anés cap al castell que li havia de comentar una cosa molt important. Juan va anar cap al castell i el que li havia de comentar Felip era que havien construït una església per a ell i ho va acceptar a l’instant amb molta il·lusió .No seria l’únic que s’emportaria un regal. La comtessa Catalina va dir a la seva germana Antoñita que li faria una habitació al castell, la germana, plorant, li va agrair moltíssim.
A partir d’aquí les coses es van complicar bastant , va haver-hi un enfrontament amb els que tenien amb les diferents idees que Catalina i Felip havien ordenat. Felip i Catalina van demanar al seu cavaller més legítim, Pedro, que fiqués pau i ordre i que si no acabava amb la discussió el mataria .Tot nerviós Pedro va contestar: “D’acord faré tot el que sigui possible . La comtessa Catalina tota ,nerviosa, va decidir anar a passejar on es va trobar un noble amb qui va tenir una conversa. Ella li va preguntar el seu nom i ell li va dir amb molta serenitat que es deia Armando. La comtessa estava molt nerviosa i sense cap pèl a la llengua li va preguntar si volia tenir relacions sexuals amb ella i ell li va dir que sí.
Mesos després ella va veure que tenia molts mal de panxa i també li havia crescut. Un dia estaven dinant tots els familiars i Catalina va començar a cridar escandalosament i ràpidament van anar cap al metge del palau que els va dir que estava a punt de trencar aigües . Catalina, inquieta, no sabia com dir-ho a en Felip.
El Comte, enfadat, va preguntar a Catalina:
-Què coi significa això!
-Ara no puc, és una llarga història! Li va dir la Catalina.
El noble Armando se’n va assabentar i ho va explicar al Comte tot tremolós , Felip va enviar a en Juan perquè els matés als dos. Així ho va dir i així ho va fer: Juan va matar Catalina i Armando.
El fill negre i la filla de la comtessa van se criats per Felip i la germana de la comtessa.
Més tard....
Felip moriria per un tir de fletxa d’en Pedro perquè ell feia molt que estava enamorat d’ Antonieta ja que ell l’anava a veure cada dia d’amagades.
I així acaba una història que mai serà contada.